User:Zerida/Catalan dialect examples
The following Catalan dialect examples all use 19th century Catalan, as they are extracted from the works of 19th century linguist Manuel Milà i Fontanals. Despite being more or less outdated and obviously previous to the current Catalan grammar and official dictionary, they remain the most quoted source on the differences between Catalan dialects in textbooks and such. Besides, dialectal differences remain essentially the same since then. It should be noted, though, that the Central Catalan text is more matching with current Standard Catalan than with actual Central Catalan. Also, some of the texts contain non-Catalan words (namely "adiós", "dios" and "campante") which should not be regarded as dialectal norm, but are just contaminations frequent at the time of the examples.
Consider the text from the parable of the Parable of the Prodigal Son that would be rendered in English as:
- There once was a man with two sons. The younger said to his father: "Now it's time that I follow my own master and that I have money: I have to go out and see the world. Divide your goods and give me that which is my share."
- "Oh, my son," said his father, "as you wish, you are a bad man and you will be punished." And afterwards he opened a small box, and divided everything he had into two parts.
- Some days later, the bad young man went away from the village very proudly and without saying goodbye to anyone. He travelled through many desolate lands, many woods and many rivers, and he arrived at a big city where he spent all his money.
Western block
[edit]Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que'm toque".
"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres un roín i seràs castigat". I después va ubrir un ca(i)xó, va partir els seus béns i va fer dos parts.
Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) campante i sense dir adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tot(s) los dinés.
Un home només tenia dos fillx. El més tjove va dí a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga aná-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque".
"Ai, fill meu", va dí (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir es seus béns i va fé dos parts.
Uns dies después, el roín se'n va aná del poble mol devanit i sense dí adiós a ningú. Va travessá moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribá a una gran ciudat on es va gastá tots es dinés.
Central Valencian (City of Valencia)
[edit]Un home només que tenia dos fillx. El més txobe digué a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque".
"Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres un roín i seràs castigat". I en acabant aurigué un calaix, partí'ls els seus béns i ne feu dos parts.
Uns dies después, el roín se n'anà del poble molt ufà i sinse dir adiós a ningú. Trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i arribà a una gran ciutat on se gastà tots els dinés.
Un home només tenia dos fills. Lo més tjobe ba dí a sun pare: "Ia és hora (de) que sige'l meu propi amo i que tingue dinés: cal que pugue anar-me'n a bore món. Partiu los bostres béns i doneu-me'l que'm toque".
"Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulgues, ets dolén i seràs [siràs] castigat". I después ba ubrí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fer-ne dos parts.
Uns dies después, lo dolén se'n ba aná del poble mol ufà i sense dí adéu a ningú. Ba travessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los dinés.
Un home només tenie dos filltx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que sigue'l meu propi amo i que tingue dinés: és precís que me'n vatge a vore món. Partisque la herència i done'm lo que me toque".
"Ai, fill meu", li va dir sun pare, "com vullgues, eres roïn i hu penaràs". I en acabán ba ubrir un caisó [calais], va dividir to lo que tenie i li'n va donar dos partx.
Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar del poble mol contén i sense dir adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'ribar a una gran ciudat on es va gastar totj els dinés.
Eastern block
[edit]Un home només tenia dos fills. El més jove va dir al seu pare: "Ja és hora que sigui el meu propi amo i que tingui cèntims; me n'he [me n'haig] d'anar a veure món. Partiu la vostra herència i doneu-me el que em toqui".
"Ai, fill meu", va dir el pare, "com vulguis; ets un dolent i Déu et castigarà". I després va obrir un calaix, va partir la seva herència i va fer-ne [en va fer] dues parts.
Al cap d'uns quants dies, el dolent se'n va anar del poble molt tibat i sense dir adéu a ningú. Va travessar molta terra ferma, molts boscs i molts rius, i va arribar a una gran ciutat on [a on] va gastar tots els cèntims.
Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) tjove va dí (a) son pare: "Ja's hora que sigui's meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que m'n pugui (a)ná i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui."
"Ai, fii meu", va dí son pare, "com vulguis; ets un dolent i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí e(s) tseu(s) béns i en va fé dues pars.
Un(s) díes después [as cap d'un(s) díes], es dolent se'n va (a)ná des pobble tot gojós i sense dí diós a nigú. Va travessá molts d'ermassos, molts de bots i molts de rius i va (a)rribá a una gran ciutat on va gastá tots es dobbés.